5-Ca n’Olesa: imatge arquetípica per al turisme durant el segle XX

 ©Text i fotos: Àngel Gené i Ramis; suport informàtic: Martí Gené i Ramis 

És al número 9 de Can Morey, un bon exemple de casal senyorial de Ciutat, amb els característics: portal de mig punt, pati barroc i porxo amb volada sobre el terrat gòtic (amb finestretes amb arc conopial imitant les de la Llonja). Quasi tots els casals, com aquest, són d’origen gòtic, sovint resultat de juntar cases més petites, amb reformes del renaixement (finestres del segle XVI) i del barroc (pati). Aquesta és la tipologia definida pel novel·lista Llorenç Villalonga, en el primer terç del segle XX, en la seva novel·la “Mort de Dama” (la seva protagonista ens defineix ràpidament la tipologia quan diu que “a ses cases com pertoca hi ha de ploure”). Ell mateix vivia en un casal semblant a aquest -potser més modest- just vora la Seu. Durant la Guerra Civil, Villalonga escriví la seva novel·la més llegida “Bearn”. El pati de Can Olesa, amb la seva amplitud ostentosa, tret característic del barroc, és del segle XVII; amb columnes de capitell jònic, d’una gruixa exagerada que ens demostren la creativitat i llibertat de cànon també característics del barroc. L’atreviment i elegància dels grans arcs carpanells són propis de l’arrogància, l’espectacularitat i el luxe de l’arquitectura del moment. Els elements descrits, juntament amb el trespol, la cisterna, l’escala, la galeria del primer pis, és tan harmoniós, que el pati ha esdevengut des de principis del segle XX una de les imatges més representatives de la ciutat de cara al turisme (la ciutat s’ha anomenat amb més o menys fortuna: “Ciutat de patis”).

-Autor: ? (decoracions de les finestres de la planta baixa inspirada en l’obra de Juan de Salas al cor de la Seu)

-Època i estils: s.XIV-XV (preexistències gòtiques), s.XVI (façana, Renaixement), s. XVII (pati, Barroc)

-Anàlisi formal (descripció):

-Casal ciutadà amb els característics: portal de mig punt, pati barroc i porxo amb volada sobre el terrat gòtic (amb finestretes amb arc conopial imitant les de la Llonja).

-El pati (asimètric, de gran amplitud), les columnes (d’una gruixa exagerada), els arcs carpanell (extraordinàriament rebaixats) ens demostren l’ostentació, l’arrogància, la creativitat i la llibertat de cànon característiques del barroc (encara que dins del repertori formal grecoromà propi del barroc).

-Comentari:

-Quasi tots els casals senyorials de Palma, com aquest, són d’origen gòtic, sovint resultat de juntar cases més petites, amb reformes del renaixement (finestres del segle XVI) i del barroc (pati).

-Tipologia de casal senyorial definida pel novel·lista Llorenç Villalonga, en el primer terç del segle XX, en la seva novel·la “Mort de Dama” (la seva protagonista ens defineix ràpidament la tipologia quan diu que “a ses cases com pertoca hi ha de ploure”). Ell mateix vivia en un casal semblant a aquest vora la Seu. Durant la Guerra Civil, Villalonga escriví la seva novel·la més llegida “Bearn”.

-El pati ha esdevengut des de principis del segle XX una de les imatges més representatives de la ciutat de cara al turisme (la ciutat s’ha anomenat amb més o menys fortuna: “Ciutat de patis”)